..els Arcade Fire són un dels grups que més m'ha emocionat en els últims anys, i sempre que a l'entrar a un lloc estan sonant, tenen l'habilitat d'alegrar-me l'existència -no només aquell petit moment, és com si de sobte tot el que necessito es transformés en una cançó-. La primera persona amb qui els vaig compartir va ser la Sandrine, que me'ls va fer escoltar i a partir d'aleshores aquesta cançó en especial es va convertir en el nostre himne....cada cop que anàvem a les nostres soirées al pop in i el dj la posava ens convertíem en pura folie. És un himnes que és capaç de fer despertar tota l'energia d'adolescent que et fa creure que et pots menjar el món, però alhora almenys a mi em fa sentir plena i en comunió amb el tot... compartir aquest tipus de sensacions és el que em pot fer més feliç...
..abans d'ahir vam entrar el ten bells amb la mariona i les nenes i le voilà: estava sonant aquesta cançó, (de fet tot l'àlbum sencer) ens vam sentir com a casa de seguida, i em van venir unes ganes irrestibles de tornar a ser al pop in ballant com boges amb la Sandrine...
En directe són pura energia...
..abans d'ahir vam entrar el ten bells amb la mariona i les nenes i le voilà: estava sonant aquesta cançó, (de fet tot l'àlbum sencer) ens vam sentir com a casa de seguida, i em van venir unes ganes irrestibles de tornar a ser al pop in ballant com boges amb la Sandrine...
En directe són pura energia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada