All cats are grey

Aquest hivern m'he aficionat a posar-me la banda sonora de Marie Antoniette a l'Spotify per estudiar i fer treballs, i cada cop que sona la cançó de The Cure, que és la última, m'entra un no se qué...entre que sempre se'm fa tard, i estic sola al menjador davant l'ordinador i la melancolia de la cançó...no és tristesa, és una sensació intensa, difícil de descriure....una gran cançó que arriba a poc a poc, i se't queda dins..

http://open.spotify.com/track/41OsYSN5wlGFrDmwrC3hPk

Neighborhood #3 (Power Out)

..els Arcade Fire són un dels grups que més m'ha emocionat en els últims anys, i sempre que a l'entrar a un lloc estan sonant, tenen l'habilitat d'alegrar-me l'existència -no només aquell petit moment, és com si de sobte tot el que necessito es transformés en una cançó-. La primera persona amb qui els vaig compartir va ser la Sandrine, que me'ls va fer escoltar i a partir d'aleshores aquesta cançó en especial es va convertir en el nostre himne....cada cop que anàvem a les nostres soirées al pop in i el dj la posava ens convertíem en pura folie. És un himnes que és capaç de fer despertar tota l'energia d'adolescent que et fa creure que et pots menjar el món, però alhora almenys a mi em fa sentir plena i en comunió amb el tot... compartir aquest tipus de sensacions és el que em pot fer més feliç...
..abans d'ahir vam entrar el ten bells amb la mariona i les nenes i le voilà: estava sonant aquesta cançó, (de fet tot l'àlbum sencer) ens vam sentir com a casa de seguida, i em van venir unes ganes irrestibles de tornar a ser al pop in ballant com boges amb la Sandrine...



En directe són pura energia...

All or Nothing

...primera cançó de l'any tot i que ja fa temps que l'escolto, ha sigut la primera que he escoltat expressament..hem vingut a passar el cap d'any amb les amigues a londres i ja se sap quan un és fora de casa ni s'enrecorda de quin llibre està llegint, quina música es posa abans d'anar a dormir..els petits rituals que et reconforten cada dia. Però ahir dia 1 d'aquest nou 2010 (ja!) èrem a l'habitació de la Mariona arreglant-nos per sortir a passar fred..i li vaig demanar que em posés alguna cosa, i ella va escollir les Au revoir Simone..aquestes tres noies tan dolces que m'han acompanyat en tots els meus viatges en autobús per la ciutat..del seu nou disc aquesta és la cançó que de seguida em va enganxar - com no, sempre la melancòlica - és curiós perquè la Mariona sempre tria els himnes més energètics i jo em quedo amb les tristes, força simptomàtic tot plegat(..) tot o res, podria ser un bon lema per aquest nou any que comença...

All Mine

...estava pintant a la meva habitació d'adolescent un migdia de l'any 1998, tenia la tele encesa al menjador amb el programa Sputnik sonant...de sobte vaig sentir una música que em va fer anar al menjador com una sonàmbula, havia de saber que era allò tan fascinant que sonava i m'atreia irrestiblement. En arribar al menjador em vaig quedar totalment abstreta amb el que vaig veure i sentir, era el videoclip d'All Mine de Portishead (nom que vaig escriure a correcuita) aquella música em va impressionar de tal manera que a partir d'aleshores els meus gustos musicals quedarien "tocats" per sempre més...

Recordo que a les poques setmanes vaig anar a Barcelona a comprar el disc de Portishead, aleshores era tot un aconteixement anar al carrer Tallers a buscar música, sobretot per a una adolescent de províncies...Vaig entrar a Castelló i tímidament vaig buscar per la P, al meu costat hi havia un noi que em va aconsellar allò de "el primer era molt millor, jo de tu me'l compraria abans que el segon" i és clar li vaig fer cas, em vaig comprar el Dummy i es va convertir en un dels meus discs favorits..